Diari del rodatge // Entrevista al protagonista

Gran entrevista amb l’Oriol Mitjà en un entorn idíl·lic.

noe11

Reflexions sobre què significa ser metge a països del tercer món, com s’encaixa conviure amb la mort de manera molt més quotidiana que com ho vivim nosaltres, lluitar i treballar pels que menys tenen i donar-los-hi les eines i l’ajut que els cal perquè tirin endavant i puguin pujar al tren de la salut, l’educació i una vida de qualitat.

És un tio admirable!

noe12

———–

Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcastersobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge // A l’aventura

El nostre viatge a Namatanai ha estat una mica accidentat. El mar estava molt mogut, les 2 hores i quart de viatge han estat intenses. Hem començat molt bé, tot l’equip a coberta, gaudint del sol i la calor que queia a plom.

20150203_090845

Però a mesura que deixàvem enrere terra ferma, el mar de fons i el moviment del vaixell han anat en augment. Convençuts de què estava tot controlat, anàvem fent plans de l’illa des del mar, fins que la Cris i el Gerard s’han marejat. Res greu, però incompatible navegar i filmar.
20150203_090656
Un cop a l’illa, la pluja no ens ha deixat en tot el dia. Hem pogut gravar, però no és la millor situació ni per la qualitat dels plans, ni per la llum, ni – òbviament -, per la comoditat per treballar.
A més a més, degut a la pluja hi ha hagut efectes col·laterals a les carreteres (millor dit, camins): enfangades i plenes de tolls d’aigua es fèia difícil el pas dels vehicles. Però també, – com hem pogut veure al llarg del camí -, la pluja ha danyat ponts, alguns dels quals han quedat “desmuntats”.

20150204_103624
Fixant el pont per passar

La gent d’aquí, es protegeix de la pluja amb unes fulles de parra immenses que fan la funció de paraigües.

Tot plegat, però, li ha donat un toc d’aventura que potser ens faltava en aquest viatge a Namatanai… tot i que estem en un lloc molt diferent d’on hem viscut i malgrat vivim a diari  un munt d’anècdotes exòtiques; aquest toc d’aventura de saber si arribaríem bé o de si aconseguiríem creuar per on havíem de fer-ho per arribar a destí, encara no l’havíem experimentat.

———–

Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcastersobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge // Hospitalitat

És impressionant veure, però sobretot viure de prop i rebre, l’hospitalitat d’aquesta comunitat.
Hem tornat al poblat de Raese, a l’illa de Namatanai. Hi vàrem ser fa una setmana i mitja, amb el David, i ara hi hem tornat tot l’equip, amb el Gerard i la Cris.

20150204_142553

Havent-los visitat només una vegada, ja recordaven perfectament els nostres noms i tots volien saludar-nos de nou.

Somriure, encaixades de mans… es delien per fer-nos sentir bé, per facilitar-nos la feina, per preguntar-nos coses sobre el nostre país i les nostres famílies, i per explicar-nos-en més sobre ells i la seva comunitat.

20150205_151345

Ens han cuinat arròs per nosaltres! Arròs amb oli de coco, ceba i tonyina (boníssim!!!). Però no han volgut dinar amb nosaltres. Els agrada mirar com mengen els convidats, veure que els agrada allò que els hagin preparat. És la seva manera de mostrar respecte i la màxima expressió d’hospitalitat. Hem intentat correspondre amb les quatre paraules que hem après de la llengua local, i regalant algunes pilotes als més petits.

20150205_140556

El més xocant, però, ha estat elseu agraïment agraïment: ens han donat les gràcies per haver portat el “Doctor” fins aquí, que els hagi visitat i donat informació sobre com millorar la salut de la comunitat i prevenir malalties, i ens han agraït molt que hàgim viatjat fins aquí des de tan lluny per explicar la seva història i la seva situació.
Un plaer.

———–

Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcastersobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge // Sortim al diari nacional de Papúa Nova Guinea

Avui hem descobert que dimarts passat vàrem sortir al National, el diari nacional de Papúa Nova-Guinea. El més emocionant ha estat que ho hem sabut perquè ens l’han ensenyat unes dones del poble de Rasese, on estàvem gravant!!

Se’ns han acostat i ens han dit “you are on the paper today!”, i tot seguit s’ha acostat una altra dona amb el National obert amb la nostra foto ocupant mitja plana!!! Barreja d’orgull i vergonya, la que hem sentit…

2
‘You are on the paper today!’

A l’illa de Namatanai hi ha poques hores de corrent elèctrica al dia, molt mala connexió telefònica i encara menys possibilitats de tenir xarxa i “connectar-se amb el món”. Hi ha 3 botigues d’alimentació que no hem trepitjat, i una gasolinera. Per això no havíem ni vist el diari…. Han escrit mitja pàgina explicant com tot l’equip de Broadcaster estem gravant a l’illa de Lihir per fer un documental sobre el pian (yaws, en anglès) i com aquest afecta als nens d’aquesta zona del món, i per explicar la recerca i el projecte d’eradicació d’aquesta malaltia que està liderant el Dr. Oriol Mitjà.

filming crew (3)
Article al diari ‘The National’ de Papúa Nova Guinea.

———– Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcastersobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge // Filmació a Namatanai

Us deixem en aquest post  imatges del rodatge del documental ‘Guerra al Pian’ a Papúa Nova Guinea.

Actualment estem filmant a Namatanai, seguint la història per a combatre la malaltia del Pian i trobant personatges i localitzacions molt interessants. En aquestes fotografíes hi podeu veure les escoles de la població.

1
Interior de l’escola de Namatanai.
2
Les taules d’estudi de les aules.

Namatanai és una ciutat a la província de la illa de Nova Irlanda a Papúa Nova Guinea. És el segon assentament més gran a la illa. Segons un estudi del 2005, hi viuen 1.300 persones.

Captura1
Namatanai al mapa.

Durant la filmació, sempre mirem d’obtenir millors plans (sigui quin sigui l’entorn on grabem i malgrat hàgim de posar els peus i les càmeres dins de l’aigua).

Shots from the water 2
Entusiasme per oferir els millors plans.
Shooting at the beack (2)
Amagats? No…, rodant!
———–
Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcaster sobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge// El paradís de postal

Anem amb el Penias i el Paul, dos metges de l’equip de Public Health de l’hospital de Lihir, a localitzar possibles casos de malaltia de Pian entre la comunitat que viu a la petita illa de Mali, situada enfront de Lihir. L’única manera d’arribar-hi és a bord d’una “banana boat“, les petites barques de motor que utilitzen aquí per desplaçar-se entre les diferents illes. IMG_2918

Comencem a navegar direcció est, a mesura que ens anem allunyant de Lihir, creuem la barrera de coral i ens endinsem en aigües cristal·lines, plenes de peixos de colors llampants i sorprenents. De sobte, davant nostre, una illa plena de palmeres, amb sorra blanca i una aigua turquesa espectacular. Quan arribem, a peu de platja, un noi enfila cocos amb una canya. Així és com els transporten per portar-los als seus poblats i repartir-los entre familia i veÏns. IMG_2912

En aquesta illa, que ens el fons en són 3, una particularitat: els nens creuen d’una illa a l’altra pel mar per anar a l’escola quan la marea és baixa. La gamma de colors que es conforma entre la platja, els arbres, el mar i el cel que amenaça tempesta formen aquella típica imatge de postal amb què sovint ens anuncien el paradís. Ens sentim tan afortunats de poder estar gaudint d’aquest paisatge que, creiem, difícilment tornarem a veure mai…

IMG_2902

———–
Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcaster sobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.

Diari del rodatge// Temps

Anem sempre a contrarellotge, amb uns horaris marcats i uns objectius diaris. És el nostre ritme diari, tot ha de ser ràpid, àgil, fàcil, immediat. És l’estrès dels països rics. En aquest rodatge hem portat la nostra rutina d’occident, unes jornades llargues i intenses, una planificació del rodatge ben clara i definida, que es va atapeint a mesura que anem coneixent gent i ens anem reunint amb treballadors de l’Hospital de Lihir. Però hi ha una cosa que no hem contemplat en el nostre planin i que ens altera els plans. Aquí, els horaris són relatius i les coses es fan, o no. “It‘s PNG (Papua New-Guinea) time. Relax!”, ens diuen.

Diumenge vàrem assistir a la missa que se celebrava a l’església del poble de Rasese, a l’illa de Namatanai. La missa era a les 8. El David i jo havíem quedat per esmorzar a les 6:30, però no ens el van servir fins passades les 7. Havíem planificat amb l’equip, sortir a les 7:30 i vam acabar arrencant passades les 8. Nerviosos, estressats perquè fèiem tard i ens perdríem tots els plans de la gent arribant a l’església, dèiem als nostres guies: “Som-hi, tenim pressa! No podem arribar tard”. Ens miràven, parlaven entre ells en “tokpisin“, la llengua local, i reien. Finalment, a un quart de 9 érem a la porta de l’Església. Tot buit. Ningú. “I el capellà?”, vam preguntar. “Encara no ha arribat”, ens van dir. De la resta de gent, ni rastre. Finalment, arriba un senyor molt gran, arrossegant els peus, i acabant-se de vestir mentre camina amb moooolta calma. Era el capellà.

Fetes les presentacions i explicacions pertinents, li demanem a quina hora començarà la missa. “Quan la gent arribi”, ens respon. Una estona més tard, agafa un gat de cotxe i pica en una bombona d’oxigen vella i rovellada. Són les campanes a missa.I res. 20 minuts les torna a tocar. I a esperar. A què la gent vagi arribant. De mica en mica, el poble es desperta. És diumenge, i el ritme encara és més lent de l’habitual. La missa de les 8 finalment comença a quarts de 10. Però a ningú li importa. Quina pressa hi ha? Tothom ha pogut assistir a la missa. Nosaltres hem tingut tots els plans que necessitàvem. Ells han anat tranquils i relaxats. Nosaltres nerviosos i patint per complir el pla del dia, que finalment ha sortit bé.

Qui és que té malentès el món?

20150125_090048 20150125_091345

————
Aquest és el blog de la Productora Audiovisual Broadcaster sobre el rodatge del documental ‘Guerra al Pian’.